I el secret primer, potser sigui la
mirada, la capacitat de donar
sentit a tot, reconeixent en cada
objecte, en cada plec del món, el
que hi ha de nosaltres –del nosaltres
que som tots, fet de la suma
de molts jo– tot sorprenent-nos
sempre de nou per inaugurar la
vida a cada instant. Com si assimilessim
el món en cada mirada i
acabéssim donant sentit a la perplexitat
en el moment de posar
nom, de convertir en paraula l’existència.
................................Antoni Dalmases