 |

PATI
Darrera la finestra, veig el pati:
el verd que brota intens, les torturades branques,
els bancs abandonats i els gronxadors immòbils.
Tota la pau de fora es vessa endins,
cap al pensament quiet que es va clavant
en la insignificança de les coses
que ens creixen a l´entorn, però que callen:
teulades i finestres guarden vides
que no puc abastar, que es construeixen
enllà del vidre, el pati, el pensament,
i es repleguen endins, talment jo ara
mentre el defora em crida a retrobar-me
resguardat per l´ampit, els llibres de l´estudi,
la petita escalfor d´un amagar-se
quan fingim que mirem, i la mirada
se´ns gira cap al fons, enllà dels ulls
amb què ens fem nostre el pati que ens envolta.
Verd, branques, bancs i gronxadors,
teulades i finestres ens ignoren,
tancats mentre creiem rebre la vida.
PATIO (traducción del autor)
Detrás de la ventana veo el patio:
verde que brota intenso y torturadas ramas,
bancos abandonados e inmóviles columpios.
Toda la paz de fuera estalla dentro,
en quedo pensamiento que se clava
en la insignificancia de las cosas
que alrededor se crecen pero callan:
tejados y ventanas guardan vidas
que no puedo alcanzar, que se construyen
más allá de cristal, el patio, el pensamiento,
y se repliegan dentro; así yo ahora
mientras me llama un fuera a reencontrarme
y me protege el alféizar, los libros del estudio,
el pequeño calor de un esconderse
cuando es un fingimiento la mirada
vuelta hacia el fondo, más allá de los ojos
con que apresamos el patio en torno nuestro.
Verde y ramas y bancos y columpios,
tejados y ventanas nos ignoran,
encerrados creyendo exhalar vida.
© Josep Maria Ripoll. Todos los derechos reservados. |
|