PESOS

Perdem plegats el temps, amor:
parlem, llegim o passegem,
o bé ajuntem els cossos, si en tens ganes,
i deixem que la vida ens passi
sense haver fet mai res de transcendent
ni útil, tret d’allò que ens cal per viure.
Siguem dos grans inútils, amor meu:
mirem passar les tardes i vetllem de nits,
i saludem el matí sense
haver fet res més de profit
que mirar-nos i escoltar-nos,
saber-nos tot el dia l’un a l’altre.
No escoltis els discursos, amor meu,
no et miris les banderes ni els anuncis,
no lluitis per res més que per nosaltres,
no imposis ni prediquis el que fem:
el món és massa ple de salvadors
que ens voldrien fer màrtirs.
Perdem el nostre temps, amor:
és tot el que ens podem permetre perdre
mentre tothom agafa trens d’enlloc.

I ara obre els ulls, amor, i digues
si no t’hauria agradat creure
en les meves paraules:
reprèn les forces i tornem
a carregar els pesos diaris
amb una mica més de lleugeresa.

© 2004 Josep Maria Ripoll. Todos los derechos reservados.